Silenci, solitud i llar alhora,
¡hostal de sant Marçal, racó de pau¡;
on a l'hivern, l'arbreda nua plora,
i espessa és la boira al cel tan blau.
La font que tens a prop, els secrets guarda
dels hostes que passejen per camíns,
i en un petit turó una creu esguarda
la vall que et pobla i et perfuma endins.
Enmig del Matagalls i les Agudes,
abets, fagedes, rouredes perdudes,
avui al teu voltant he atesorat.
Dos grans abets dansen al vent i guarden
l'hostal, recer clos i diví on hi canten
íntims silencis blancs al cor callat.
GUILLEM MOLINS ROCA
ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA
Falleció el 7 - 4 -2010.
Poeta, cristiano y hombre ejemplar.
Grande Papa! El día de tu segundo aniversario recordaré un viejo poema que compuse tras tu ascensión al cielo.
ResponderEliminar¡Qué maravilloso soneto de nuestro querido Guillermo Molins ¡
ResponderEliminar