Al llençol de la nit cruda,
l'estelada, parpellant,
plora de fred i la lluna
és blanca com un infant.
La neu s'aprima, lleugera,
quan del sostre, endegotís,
l'aire encostipa i espera
abraçar a la terra amb encís.
I blanca, es despertarà l'aurora,
i un ram de silenci haurà mort...
al cel d'aquest vespre que plora
lluna, estel, neu d'aigua al cor.
GUILLEM MOLINS ROCA
ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA
Falleció el 7 - 4 - 2010.
Poeta, cristiano y hombre ejemplar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario