A dalt del cel el sol tremola a cada onada.
A la blancor de dents besant l'or de l'argila,
amb cor de vent i sal, s`hi adorm una petxina.
Són trasparents el llavis d'atzur del hortizó.
Neu blanca dels navilis llunyans, lliris en flor.
¿No has vist cremar-se al sol deserts de cel que en llaura?
Migdia ara és.Demà serà més fresca l'aura.
Rodolen amb somrís espurnes de sol vives,
com un estels de llum,que a l'aigua hi són captives.
Aigüamarina als somnis dels ulls, vora la mar:
la neta llunyania porta calor de llar.
El cel cremant-se al sol,és blava seda fina.
L'espera dins l'espai.I el vol d'una gavina ...
GILLEM MOLINS ROCA
ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA
(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta,cristiano y hombre ejemplar.
GILLEM MOLINS ROCA
ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA
(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta,cristiano y hombre ejemplar.
¡¡Bellísimos versos del mar, de la luz, de la vida...¡Sonreirás, amigo Guillem desde el Cielo...¡
ResponderEliminar