Crepuscle minvant d'estiu

¡ Carenes de la tarda, més blaves que els meus somnis!

La llum s'adorm amb roses de porpre dalt del cel;

és las i dia i més alta és la llunyania

com alt és aquell núvol, tot carregat de mel.

Carenes amb grisors blavoses que conviden,

als horitzons que moren, al cel endomassat

amb un incendi dolç de llargues melangies.

S'adormen les muntanyes amb rosa blau daurat.

I ¿qui pogués copsar la magia del silenci,

crepuscle antic de somnis, del dia al capaltard,

repós secret que mira, escolta, calla i deixa,

quietut de l'aire prim on dorm el campanar?

Minva la llum, s'en va, ¡escletxa dels meus somnis!,

i ens mirarà la nit amb els seus ulls de perla

aquell estel, i l'altre, tot esperant que tornis.

I ens quedarem sentint al pi el cant d'una merla.



  GILLEM MOLINS ROCA

 ANTGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA
                                                            
(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta,cristiano y hombre ejemplar.