viernes, 9 de marzo de 2012

Sonet de mar



laluzdelassombrasea5.png




( A la mare )

Llentament, els safirs de llum clara
blavegen el silenci de demà,
l'horitzó estès del mar, serè, ample i pla
vers on els ulls del cor se'l miren ara.

Acompassadament, rítmic alè,
l'ofrena es fa mes dolça, més callada
i resta eterna en cada só d'onada
que mor dintre la platja de la Fe.

La Llun s'adorm en cada bleix de tarda,
al vespre es fa  més íntima la cambra
de vida, quan el pensament s'escriu.

I a cada nova aurora, marinada
és la senyera per una abraçada
de vela blanca,sol,sal, llum i niu.


GUILLEM MOLINS I ROCA

ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA

(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta,cristiano y hombre ejemplar.

miércoles, 7 de marzo de 2012

AMISTAD






AMISTAD


   El abrazo dado a tiempo;
la mirada comprensiva;
una cómplice sonrisa,
un beso tirado al vuelo.


La amistad es todo eso
y seguro mucho más,
     pero no encuentro palabras
para poderlo explicar.


Si me aceptan,doy la mano;
y en la mano, el corazón.
   Y en mis ojos muestro mi alma
porque les ofrezco Amor.



POETISA INVITADA: María Ingrid von Below.Profesora jubilada.Argentina

ALMA Y LETRAS BLOG

lunes, 5 de marzo de 2012

MIGRACIÓN

 


Ya no están los pájaros, se van
y recorren en orden su horizonte.
Sus alas se reflejan en la mar,
cuando al atardecer el sol se pone.

Tal armonía adquieren al volar
que la bandada parece un sólo hombre.
Mis pensamientos sentidos volarán
como vuelan y pasan hoy los hombres.

¿Por qué estos pájaros que se van?
¿Qué ideal les llama en el horizonte?
¿Qué quimeras?, ¿qué sueños? ¿Amistad?
Mis lágrimas al mar, y ellos ¿dónde?

Quizá hayan escuchado un cantar
de alguien con los ojos como soles.
Pero jamás podrán ver y soñar
como miran y sueñan hoy los hombres.

 
 
 
 
                                                  IGNACIO PAGÉS LARRUY
                                                 ANTIGUO ALUMNO DE LA FARGA

domingo, 4 de marzo de 2012

CIRUELO EN FLOR





En esta tarde apacible
de sol, de brisa, de seda,
el ciruelo nos regala
elegancia.... tan serena.
En esta tarde sencilla,
alegre ola tan bella,
el ciruelo abre hojas
de esmeralda y realeza.



En Febrero, casi Marzo,
el ciruelo se enamora
del sol en  tarde de raso,
y se engalana de flores ...;
erectas, muestra las ramas,
donde, nacientes auroras,
sus hojas relucen claras.
El ciruelo está prendido
del bello astro tan albo,
y, gracioso, galantea,
mostrando sus flores blancas.
¡Ya veo el ciruelo en flor
erguido, abierto, arrobado,
enamorado del sol
que lo besa con sus rayos...¡
Sus hojas lanzan destellos
a las flores rosas blancas;
sus hojas verdes, brillantes
son entre las flores de ámbar...
Ya veo el ciruelo en flor ...
ya lo veo enamorado,
soñador maravilloso
en el Febrero preciado.


Pedro Pablo Vico

LA FARGA






sábado, 3 de marzo de 2012

L'ARCA DE NOÈ - CONTE POÈTIC -






PARA MI TIA PURITA  ( RELIGIOSA)

- Estic molt trist - va dir Déu  a Noè - : els homes son dolents i sense fe.
 Enviaré el mès terrible aigüat: tú et salvaràs perquè ets un home honrat.
I va manar que noè contruís un gran vaixell resistent i massís.
Amb els seus fills, Noè va començar - serrant, clavant - la fusta a treballar.
Quan va estar enllestida, van pensar que tendrien que deixar ben guarnida ...
Tost els veïns, la broma que hi van fer: on va anar il.lustre mariner?
Ells sense parar reien i reien i qui sap quantes coses més li deien?
Del greu perill, Noè els va avisar ...,
 inútilment: no el volem escoltat.Ara, Noè té una altra feina a fer:
 els animals s'han de salvar també.Ell s'en va a la recerca,
quina feina més terca¡Un altre deia: per aquest gran ocelot,
li dono carn de conill però esperem que no tingui singlot ...
Noè deia: per aquesta cria de cigonya, una mica de tonyna i ja no tindrà vergonya.
I, finalment, - encara plou que plou - Dèu va pensar que ja n'hi havía prou.
Dèu va fer que pares de bon matí i va pensar que quan tot allò acabes, crearía L'ARC DE SANT MARTÍ.
Va fer que el vent, bufant, tot ho eixugués i, dalt d'un cim, que l'arca s'aturés.
Llavors Noè, un colomí envià perquè busques un llac on poder anar.
I  va tornar amb un brot d'oliver: això vol dir la fi del mullader.
Noè i els seus a terra van saltar: gràcies a Dèu ens hem salvar.
...I Dèu va dir: Mai més, d'ara endavant,com ha plogut, no plourà tant¡
 I si mai plou, un arc de set colors dirà el final d'aquell moment plujós ...



ALEJANDRO SALVADOR PÉREZ

ALUMNO DE 4º A DE PRIMÁRIA DE LA FARGA

miércoles, 29 de febrero de 2012

GRAN AVET



Invierno paisaje de montaña con nieve - abeto cubierto de árboles
 Foto de archivo - 586704



Horitzontal, ondulant llençol verd,
sacerdotal gest d'oberta abraçada;
dins l'aire,verticalment creixes,cert
de ser una estrella a la terra plantada.

Fidel angel amic de gegantina altura,
oh, verda teranyina de llacs de pensament¡
avet majestuós de pau eterna, lluna
inmóbil al capvespre,com un crit sord de vent.

Qui serà un cor que es glaça i fa dens el silenci,
abric de fredors nues, tot encalmant l'azurt,
vellut profund de l'ànima,escorça que s'agenci
de llum fosca de saba que enlaira el seu cant pur?

Oh, avet inmens¡T'estimo
i a les branques sagrades
m'hi sento tremolar;
sabem tu i jo d'eternes
i llargues abraçades,
de com la neu et plora...
només vol amb tú anar¡...



GUILLEM MOLIN I ROCA

ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA

(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta, cristiano y hombre ejemplar.


lunes, 27 de febrero de 2012

¿ QUIENES SOMOS ?









Somos, somos,
¿quienes somos...?
Como los lirios del campo,
somos dioses que navegan
en el espacio tan amplio,
lleno de luz y cavernas.
Somos criaturas e hijos
de Aquel que todo lo ordena.
Somos monte y collado,
isla, volcán y gacela
que corre y salta en el prado,
ráuda, feliz y contenta.
Somos flores con colores
que el aire mueve y orea,
(pensamientos del Que existe
 y nos dio la vida bella...)
Somos Oriente del sol,
la alborada que nos llena
de luces rosas y malvas,
anaranjadas, violetas ...
Somos rubí portentoso,
esmeralda y plata bella,
topacio y aguamarina,
que trasluce entre la niebla.
Somos, somos,
¿quienes somos ...?;
como los lirios del campo,
obra de Dios en la Tierra.



Pedro Pablo Vico

LA FARGA