( A la mare )
Llentament, els safirs de llum clara
blavegen el silenci de demà,
l'horitzó estès del mar, serè, ample i pla
vers on els ulls del cor se'l miren ara.
Acompassadament, rítmic alè,
l'ofrena es fa mes dolça, més callada
i resta eterna en cada só d'onada
que mor dintre la platja de la Fe.
La Llun s'adorm en cada bleix de tarda,
al vespre es fa més íntima la cambra
de vida, quan el pensament s'escriu.
I a cada nova aurora, marinada
és la senyera per una abraçada
de vela blanca,sol,sal, llum i niu.
GUILLEM MOLINS I ROCA
ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA
(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta,cristiano y hombre ejemplar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario