GRAN AVET

Horitzontal, ondulant llençol verd,
sacerdotal gest d'oberta abraçada;
dins l'aire,verticalment creixes,cert
de ser una estrella a la terra plantada.

Fidel angel amic de gegantina altura,
oh, verda teranyina de llacs de pensament¡
avet majestuós de pau eterna, lluna
inmóbil al capvespre,com un crit sord de vent.

Qui serà un cor que es glaça i fa dens el silenci,
abric de fredors nues, tot encalmant l'azurt,
vellut profund de l'ànima,escorça que s'agenci
de llum fosca de saba que enlaira el seu cant pur?

Oh, avet inmens¡T'estimo
i a les branques sagrades
m'hi sento tremolar;
sabem tu i jo d'eternes
i llargues abraçades,
de com la neu et plora...
només vol amb tú anar¡...



GUILLEM MOLIN I ROCA

ANTIGUO ALUMNO Y PADRE DE LA FARGA

(Falleció el 7 de Abril del 2010)
Poeta, cristiano y hombre ejemplar.